Al voltant de 130 organitzacions de societat civil, entre les quals SCK i altres organitzacions catalanes i espanyoles com Justicia i Pau, la Bretxa, Alboan o REDES, han signat una carta oberta dirigida a la Presidència holandesa i als governs dels estats membres del Consell d’Europa davant de la importància de les reunions que es duran a terma la setmana del 13 al 17 de juny a Bruselles, i la decisió de la Presidència holandesa d’arribar a un acord final dins del seu mandat , abans del 30 de juny.
En aquesta carta les ONG’s fan una crida a la Unió Europea per tal que no perdi una oportunitat única al hora de fer front al comerç de minerals de conflicte.
Avui, les empreses estan introduint anualment a Europa milers de milions d’euros en minerals sense comprovar si aquests han servit per finançar conflictes o violacions dels drets humans. Aquests minerals es poden inserir en productes d’ús quotidià com ara telèfons mòbils, ordinadors, cotxes i bombetes. Organitzacions de la societat civil han estat documentant durant molts anys els vincles existents entre minerals de conflictes i violacions dels drets humans, que van des del paper del comerç en minerals en el finançament dels grups armats a l’explotació infantil en llocs miners.
La carta de la societat civil conté una sol·licitud molt simple: que la Unió Europea requereixi a les empreses europees d’actuar amb la deguda diligència quan compren minerals o productes que poden estar enllaçats amb conflictes o violacions de drets humans. La UE ha adoptat les lleis equivalents en altres sectors – des dels aliments a serveis financers. Aquesta crida està en completa harmonia amb les normes internacionals existents que varen signar els Estats membres de la EU fa uns anys.
Malauradament enlloc de alinear la seva retòrica sobre la responsabilitat empresarial amb l’acció, els Estats membres han preferit deixar a la majoria de les empreses europees sense cap tipus d’obligació afavorint una llei que s’aplicarà només a un petit nombre d’empreses europees que compri els minerals, en forma de matèries primeres, deixant fora la gran quantitat d’empreses que indirectament introdueixen minerals de conflicte a la UE amb la importació de productes acabats. Per empitjorar les coses, la proposta que els Estats membres varen fer el desembre passat soscava els estàndards internacionals que es van comprometre a respectar, reduir significativament els controls que han de realitzar certes empreses cobertes per la llei.
Si els Estats membres membre forcen al Parlament Europeu a acceptar aquests proposta, quan aquest Parlament havia votat prèviament una proposta molt més ambiciosa – la llei probablement tindrà un impacte molt menys significatiu. Això vol dir que es deixarà que la majoria d’empreses a Europa utilitzin mètodes propis i decideixin elles mateixes si actuen o no responsablement en la compra d’aquests minerals o productes que els contenen. Els límits d’un enfocament com aquest són ben coneguts: les estadístiques mostren que molt poques empreses a Europa estan optant per dur a terme aquestes comprovacions voluntàriament.
La Unió Europea corre el risc de llençar els esforços realitzats per alleujar aquest problema global. I més important encara, aquesta decisió trencaria amb l’esperança de les comunitats que pateixen quotidianament violència i abús associats amb minerals de conflicte mentre les empreses europees seguiria beneficiant d’aquest comerç mortal.
Carta oberta a la Presidència del Consell de la UE i els estats membre de la UE