Les Forces Armades de la RDC han demostrat que no poden contenir soles l’empenta de l’M23 i altres grups armats, com és el cas de les Forces Democràtiques Aliades (ADF).
En general tot l’est del país: Ituri, Kivu Nord i Kivu Sud es mantenen com a focus de conflictes, on la població resulta la més afectada.
Durant el 2022, el Govern va recórrer fins i tot a dues empreses militars privades, Agemira RDC i Congo Protection, per fer front a aquests embats. També van entrar en joc les forces regionals de la CAO i, a més, romania al terreny la missió d’estabilització de Nacions Unides, coneguda com a Monusco.
La situació només empitjora, però Kinshasa a penes va assenyalar la missió de la CAO per no haver fet prou i va decidir no renovar el seu mandat, de manera que des del 8 de desembre i fins al 7 de gener de 2024 els contingents de Kenya, Uganda i Burundi continuaran la seva desmobilització.
També la Monusco ha abandonat la RDC, segons un memoràndum signat el 21 de novembre per la representant especial del secretari general de l’ONU a la RDC, Bintou Keita, i el vice-primer ministre i titular d’Afers Exteriors, Christophe Lutundula.Primer
En aquest cas, primer ha començat la retirada de les tropes i després els altres serveis de la missió, però l’Executiu ha insistit a accelerar la sortida de la Monusco per alleujar les tensions amb els ciutadans.
El passat 14 de novembre, durant el discurs davant el Congrés sobre l’Estat de la Nació, el president congolès, Félix Tshisekedi, va destacar com un element positiu la retirada esglaonada, responsable i sostenible de la Monusco i de la missió de la CAO.
En particular sobre les forces de l’ONU va emfatitzar que, després de més de 20 anys a la RDC, “és temps que el país prengui a les mans el seu destí i sigui el principal actor de la seva pròpia seguretat i estabilitat”.