Julienne Lusengue SOFEPADI

El dia 20 de setembre vàrem tenir l’oportunitat de participar en aquest acte del lliurament del premi per la presidenta del Parlament de Catalunya, ren presencia de consellers i conselleres, diputats i diputades i representants de la societat civil i del mon de les ONG’s; i compartir uns moments amb la “mama Julienne” i el seu equip, que molt amablement ens varen dedicar temps per una entrevista.
La Julienne i les seves companyes de SOPEDAPI treballen a diferents províncies de la RDC, entre elles al Kivu Nord a l’Est del país i concretament a la zona de Beni -Butembo-Lubero, on també SCK està present des de fa molts anys. Aquesta és una de les regions del país on la violència s’ha instal·lat des de fa més de 25 anys i on es continuen violant diàriament els drets de la població civil, massacrada a mans del grups armats. El premi a la Julienne és un reconeixement a la seva tasca en la defensa de les dones víctimes de la violència de gènere i a la lluita en favors dels drets humans i la pau

Des de SOFEPADI venen denunciant des de fa anys la vinculació d’aquesta violència extrema, que te com principals víctimes les dones i els infants, amb l’explotació dels recursos naturals de una de les regions més riques en minerals i amb un gran potencial agropecuari i forestal.” “Ocupar la nostra terra això és el que volen “diu la Julienne.
El “Gran Nord” com s’anomena a aquesta zona de la província del Kivu Nord, està habitada majoritàriament per “Nandes”, una tribu que ostenta el poder econòmic i que defensa el seu territori de l’ocupació per les milícies rwandeses, que compte amb el suport de determinats països d’occidents i pel propi govern congolès. “L’actual president Tshisekedi , no esta implicat en el tema” ens comenta la mama Julienne “però l’ex president Kabila ha deixat en els llocs de poder, tant en l’exercit com en el govern, a la seva gent per anar mantenint l’estatus i el suport a la ocupació rwandesa de l’est de la RDC “.
La població rwandesa va arribar aquí de manera massiva l’any 1994 arrel del genocidi d’hutus i tutsis i es va instal·lar en el decurs de la segona gran guerra africana. La presència d’aquest grups ha estat i és la causa de la inestabilitat i la inseguretat des de fa més de dues dècades. “Ara ens demanen que els integrem a les nostre comunitats, quan han estat assassinant i violant a la nostra gent durant tant temps” es increïble, diu la Julienne, “es demana a la població de la RDC, que faci coses que no es gosen demanar a enlloc més”
Fins quan? la Julienne és clara “Mentre la comunitat internacional segueixi donant suport a Rwanda no canviarà res, i ells ho saben. L’explotació de l’or, el coltant el cobalt, i ara el conreu del cacau, tot son motius suficients. Volen treure a la població de les seves terres per poder treure’n més beneficis; Uganda no te conreus de cacau, Rwanda no te coltan….i que diuen les xifres sobre les exportacions d’aquests països?…tot robat a la RDC”.
Les violacions, els saquejos, els segrests i les massacres a la població civil estan a l’ordre del dia: els grups armats formats per aquests rwandesos alguns instal·lat a la regió des de fa anys, altres nouvinguts, segueixen sembrant el caos i la barbàrie en un territori on ni les forces armades congoleses ni les de Nacions Unides gosen intervenir. “ si algun militar tocat per la proximitat de les agressions, actua en defensa de la població civil , es acusat per les autoritats d’esser l’autor dels atacs i es sentenciat mentre els autèntics agressors segueixen actuant amb impunitat” , ens explica la Julienne davant la nostra perplexitat.
Premis, reconeixements, paraules plenes de bones intencions, que es queden en això. Mes de 25 anys d’inacció per part de polítics i agencies internacionals, mentre les dones congoleses, les que la Juilenne anomena supervivents i no víctimes, aquelles que han patit en el seu cos, la brutalitat d’aquesta guerra, s’alcen com defensores de la Pau, la vida i l’esperança per la població d’aquest racó oblidat del món.