Tercer relat de #ConnectCongo i segon de la investigadora Carme Altayó
Seguim la investigació gràcies a les xarxes socials i als relats que ens arriben tant de la periodista Gemma Parellada com de la investigadora Carme Altayó.
18-8-2015. Tercer relat de #ConnectCongo i segon de la investigadora Carme Altayó.
Avui ens porten fins a les mines de Masisi. #ConnectCongo: “1kg de Coltan. De l’època daurada a l’embargament i la validació”.
Carme Altayó
Nugungu
Territori de Masisi,
R.D. Congo
A Goma, la capital administrativa de la província de Nord Kivu, hem fet les visites de rigor, a totes les estructures i agents implicats en el procés de certificació i traçabilitat, (evidentment cadascuna d’aquestes institucions a deixat la seva traça en la meva carta de missió). Ha arribat el moment de canviar la roca volcànica de Goma per l’argila vermellosa de Masisi.
Emprenem el viatge cap a aquest territori on es troben 17 de les 30 mines validades des de maig de 2014, (s’anomenen “sites minières” a una àrea determinada en la qual hi ha diferents pous), entre elles la famosa de Bibatama a Rubaya, (la que no ens han deixat visitar).
Nosaltres anem cap a Ngungu on gràcies al SI d’un altre senyor de la guerra, el president de COOPERAMMA, Cooperativa des Artesans Miniers de Masisi, que controla pràcticament tot el territori, podrem visitar algunes mines. Això si, en Xtisa, un jove ben plantat, agent d’aquesta anomenada cooperativa de miners, ens acompanyarà durant aquest 2 dies de viatge com la nostra ombra; qualsevol pregunta a miners, propietaris de les terres, dones,…es farà sota la seva inevitable supervisió.
Els soldats de “MONUSCO”. Foto de CA
Tanmateix també en acompanyarà l’entranyable, Celestin Madica un agent de SAKIMA, que com el nostra vell Kisonya, representen el passat colonial d’aquest país. En Celestin fa anys que treballa a la zona, però com nosaltres, no parla kinyarwanda i es converteix en el nostre aliat en aquesta etapa del viatge.
La seva complicitat ens permetrà arribar a Birambo, una mina en procés de validació d’on s’extreu coltà negra de gran qualitat.
En sortir de la ciutat ens creuem amb un jepp de UN els “MONUSCO”…aquesta serà una de les poques traces que trobarem de la presència d’efectius armats a la zona.
En arribar a Ngungu, la primera trobada evidentment, és amb les autoritats locals. El comandant de la policia Nacional, Ibrahim Itula, amb un total de 300 efectius, treballa coordinació amb la policia de mines, creada a partir de la implementació del procés de certificació. En un to distès ens comenta que, encara que no pot dir que han acabat amb els grups armats perquè hi ha alguns atacs esporàdics d’algun grup de Mai Mai (milícies que agafen el nom del seu líder), podem estar tranquil·les perquè els anomenats FARDC (Forcés Armés de la République Democratique du Congo), no estan a la regió.
Tranquil·les doncs, pel que fa a la seguretat local, iniciem les gestions per arribar a Birambo. Hem de fer una part del trajecte amb moto i un altre a peu, unes 6 hores de viatge, anar i tornar.
– 50 $ mama – diu el “motar” envoltat de tota la quitxalla, homes i dones del poble. – Hapana! – li responc. Silenci, sorpresa, mirades i comentaris entre el públic assistent…. La muzungu (la Blanca) parla kiswahili.
– 10 $ ao tunaenda na migulu (o ens en anem a peu) – segueixo dient.
Comencem a caminar. Només hem fet uns pocs metres quan arriben dos “motars”. Només dos han acceptat la nostra proposta, sembla que el camí és complicat. Som 6, ens tocarà anar de tres en tres
En arribar a Ngungu, la primera trobada evidentment, és amb les autoritats locals. El comandant de la policia Nacional, Ibrahim Itula, amb un total de 300 efectius, treballa coordinació amb la policia de mines, creada a partir de la implementació del procés de certificació. En un to distès ens comenta que, encara que no pot dir que han acabat amb els grups armats perquè hi ha alguns atacs esporàdics d’algun grup de Mai Mai (milícies que agafen el nom del seu líder), podem estar tranquil·les perquè els anomenats FARDC (Forcés Armés de la République Democratique du Congo), no estan a la regió.
En arribar a Ngungu, la primera trobada evidentment, és amb les autoritats locals. El comandant de la policia Nacional, Ibrahim Itula, amb un total de 300 efectius, treballa coordinació amb la policia de mines, creada a partir de la implementació del procés de certificació. En un to distès ens comenta que, encara que no pot dir que han acabat amb els grups armats perquè hi ha alguns atacs esporàdics d’algun grup de Mai Mai (milícies que agafen el nom del seu líder), podem estar tranquil·les perquè els anomenats FARDC (Forcés Armés de la République Democratique du Congo), no estan a la regió.
Final de trajecte; la bellesa de les muntanyes de Masisi es desplega davant nostre, hem de seguir a peu cap a la vall.
Muntanyes de Masisi. Foto CA
Un nen amb els ulls encara lleganyosos que s’espanta al nostre pas; Un vell amb el bastó a la mà i la manta a les espatlles que pregunta en kinyarwanda qui som i que fem per les seves terres; Una dona carregada amb un sac de patates i un farcell de llenya a l’esquena, i amb el nen al pit, aixeca el cap per respondre a la nostra salutació… gaudim del moment i de les sensacions.
Anys d’explotació. Foto CA
Arribem a la nostra fita. Els miners, a partir d’ara “cresseurs”, ens estan esperant expectants. Ja sabien de la nostra arribada, gràcies a la tecnologia, a aquest coltà que ells extrauen i nosaltres transformem. En Xtisa els hi ha fet un truc. No hi ha aigua, ni hi ha llum, no hi ha serveis sanitaris…però hi ha cobertura.
El relleu de la muntanya parla, fa molts anys que els autòctons i els forans n’extreuen la seva riquesa. En Mangahiko, el propietari del terreny, que s’emporta un percentatge de la producció, ens ho confirma:
– En l’època daurada, entre 2000 i 2003, quan el coltà es pagava a 100$ el kg i la societat SMB en tenia el control, s’extreien tones de mineral cada setmana, però tot ha canviat, “la rebel·lió”, “l’embargament”…vam deixar de treballar, i ara que han recomençat amb SAKIMA i amb el tema de les mines validades el preu és molt baix; 1 kg de coltà per 25$, (el mateix que per un sac de 120 kg de patates), i a més els negociants no tenen “Cash” i a vegades se l’emporten sense pagar.
Miners artesanals a peu de pou. Foto CA
Tots s’exclamen del mateix: el preu i la manca de mercat, però l’extracció de coltà continua; veiem com les palades surten del fons del pou.
En cadena, els homes fan i desfan muntanyes de sorra fins arribar a la superfície; allà, la força de l’aigua i el moviment compassat de les mans del jove Mahetene, ens deixen entreveure el negre color de l’apreciat mineral.
Les pedres negres entre l’aigua i la sorra. Foto CA
Llegeix els altres relats a:
http://www.justiciaipau.org/ca/66-portada/1239-connectcongo-la-carta-de-missio