Beni, Kivu Nord, RDCongo. Més de 3000 persones mortes en el darrers 2 any en aquesta zona, a mans teòricament dels grups ADF( Forces Democràtiques Aliades), 70  només en aquest darrer mes de novembre. La societat civil de Beni ha dit prou: prou d’impunitat prou de violència, prou de passivitat internacional, prou d’inacció del govern.

Els atac i l’incendi de les dependències de la seu de la MONUSCO ( grups de casc blau desplaçats a la RDCongo per la pacificació del país des de fa més de 20 anys), a la ciutat de Beni, es va produir en protesta per la passivitat dels casc blaus davant dels atacs dels ADF. Els manifestants, unes 500 persones, també varen cremar l’edifici de l’Ajuntament de Beni, en protesta, no només contra del personal de la missió de l’ONU , si no també contra el fracàs de les tropes governamentals, FARDC , per no aturar els atacs a la població civil,  d’aquest grup rebel, i de molts altres grups armats actius a la regió.

Els ADF van començar la seva campanya violenta l’any 1996 a l’oest d’Uganda en resposta al règim del president ugandès Yoweri Museveni. Però la pressió militar els va obligar a replegar-se a la frontera amb la RDCongo des de on fan incursions al Kivu nord, sobretot per saquejar les comunitats i buscar provisions, materials i “humanes”.

Més enllà del seu orígens, i de la seva possible connexió amb l’organització  yihadista “Estat Islàmic”, les milícies ADF s’han associat durant tots aquesta anys als interessos per mantenir la inestabilitat a la zona, tant de part de les veïnes Uganda i Rwanda, com del propi govern congolès. Els seus representants, que s’especula estarien al darrera del finançament d’aquests  grups armats, estan instal·lat en una situació privilegiada, que els permet explotar els recursos dels seu país, principalment minerals estratègics com el Coltan, la Wolframita o la Cassiterita, en benefici propi i amb la complicitat de la comunitat internacional.

La permanència en el temps del conflicte, les violacions sistemàtiques dels drets humans, i la crueltat i la misèria en la que viu la major part de la població a l’est de la RDCongo ( estem parlant de més de 6 milions de persones mortes des de l’any 1996,  en un país que compte actualment amb més de 18.000 casc blaus desplegats per tot el territori), porten a pensar que potser ja arribat l’hora de pronunciar-se seriosament per aturar aquesta massacre. La paciència de la població congolesa te un límit. I la nostre?

11/12/2019,  Carme Altayó