Home > Activitats > Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Electrònica, conflictes de llarga durada i drets humans

Projectes Xarxa Entitats
Fes clic per ampliar la imatge.
Barcelona acull entre els dies 22 i 25 de febrer el Mobile World Congress, el principal congrés mundial del sector de les comunicacions mòbils. Durant una setmana, les companyies líders de noves tecnologies d’arreu del món presenten les ultimes tendències del sector. Una de les peces angulars d’aquesta indústria és l’explotació de minerals com el coltan, el 80% de les reserves del qual es troba a la regió dels Grans Llacs.

La situació de violència, inestabilitat i vulneració constant dels drets humans que té lloc a la República Democràtica del Congo des dels anys 90 és indestriable de l’explotació del coltan (contracció de columbita i tantalita) i d’altres minerals del grup de les “terres rares”, essencials per a fabricar els circuits de la majoria d’aparells electrònics moderns. L’extracció d’aquests minerals es fa, en la majoria de casos, de manera il·legal, i els beneficis econòmics alimenten els actors armats de la regió.

D’aquesta manera, la indústria de les noves tecnologies té un lligam incontestable amb el conflicte de llarga durada que afecta milions de persones a la República Democràtica del Congo. A través del finançament de projectes de desenvolupament i campanyes de sensibilització a Catalunya, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament treballa per denunciar la vulneració dels drets humans a la regió dels Grans Llacs.


Què hi diuen les entitats?

A Catalunya es va crear l’any 2009 la plataforma d’Entitats que reclamen la transparència i regulació de l’extracció de minerals per la fabricació de productes d’alta tecnologia. La Xarxa està integrada per Bretxa, Farmacèutics Mundi, Justícia i Pau, Lliga dels Drets dels Pobles, Solidaritat Castelldefels Kasando, Escola de Cultura de Pau i VSF Justícia Alimentària Global. A continuació trobareu els articles d’algunes d’aquestes entitats sobre els minerals de conflicte i la seva vinculació amb la indústria de les comunicacions mòbils.

  • Justícia i Pau: La llei de minerals en conflicte es troba en fase de discussió en les instàncies comunitàries

L’extracció i el comerç il·lícit de minerals en zones de conflicte, com el que es produeix a l’Est de la República Democràtica del Congo, tenen devastadors efectes sobre la població local i és font de múltiples vulneracions dels drets humans. Davant aquest escenari, el procés legislatiu iniciat per la Unió Europea el 2014 per regular el comerç d’aquests minerals ofereix una important oportunitat per posar fre a aquestes pràctiques i exigir a les empreses que participen en la cadena de subministrament dels dits minerals un comportament responsable i major transparència en les seves actuacions.

Llegiu l’article complet: Crida per l’aprovació d’una llei que freni el comerç il·lícit de minerals en zones en conflicte

  • Lliga pels Drets dels Pobles: De l’èxit de la telefonia mòbil mundial a la destrucció de les dones congoleses

Més de 340.000 dones i nenes violades, desenes cada dia i també durant la celebració del Mobile World Congress 2016. A la RD del Congo, el cos de la dona és un camp de batalla per assegurar l’accés indiscriminat als recursos naturals. La periodista i activista congolesa Caddy Adzuba afirma: “La producció dels aparells d’alta tecnologia i telefonia ha de ser responsable, ha de respectar la vida dels altres… S’ha de fer arribar als fabricants el missatge que han de parar de contribuir a les violències contra les dones…”.

Llegiu l’article complet: De l’èxit de la telefonia mòbil mundial a la destrucció de les dones congoleses

  • Solidaritat Castelldefels Kasando: De què no es parla al MWC?

Cada any, per aquestes dates, la ciutadania està a l’expectativa de les novetats tecnològiques de les que ens parlaran els congressistes i empreses que arriben a la nostra ciutat per a participar al Mobile World Congress, un esdeveniment cabdal per l’economia catalana que desperta sentiments contradictoris entre la població. Des de Solidaritat Castelldefels Kasando, com associació membre de la Xarxa d’Entitats per la R.D. Congo, venim demanant des de fa anys que aquest congrés sigui una oportunitat per donar a conèixer a la opinió pública, als nostres governants i a la comunitat internacional, la vinculació entre les noves tecnologies i la violació de drets humans que es produeix a la R.D. Congo des de fa més de 20 anys, amb un balanç de gairebé 6 milions de morts.

Llegiu l’article complet: De què no es parla al MWC?

 

Campanya ‘Connecta’t amb el consum responsable’

Connecta't amb el consum responsable
Connecta't amb el consum responsable
Connecta't amb el consum responsable

L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament va engegar el passat any una campanya per sensibilitzar de la necessitat de fer un ús responsable dels aparells electrònics i avançar cap a la legislació en matèria d’extracció de minerals en zones de conflicte, molt particularment a la República Democràtica del Congo.

La situació de violència, inestabilitat i vulneració constant dels drets humans que existeix a la RD del Congo des dels anys 90 és indestriable de l’explotació del coltan (contracció de columbita i tantalita) i d’altres minerals del grup de les “terres rares”, essencials per a fabricar els circuits de la majoria d’aparells electrònics moderns. Es calcula que prop del 80% de les reserves mundials de coltan es troben a la regió africana dels Grans Llacs, i molt especialment al Congo.

Aquesta riquesa ha atret grups armats d’arreu de la regió, cronificant un conflicte de llarga durada que s’ha acarnissat amb la població més feble i desprotegida i ha estès la violència sexual contra les dones i les nenes. També ha introduït pràctiques com el treball forçat infantil en el cas de la mineria il·legal.

Les Nacions Unides han advertit que “hi ha una relació causal directa entre el negoci dels minerals a l’est del Congo i les atrocitats perpetrades per grups armats contra congolesos civils”.

Què hi podem fer?

En qüestions d’electrònica podem fer un consum ètic i responsable. Allargar la vida dels aparells, reciclar-los i informar-nos de quins productes són més sostenibles és a l’abast de tots.

Respecte a la responsabilitat de les companyies fabricants, alguns països han fet avenços importants. Els Estats Units, per exemple, han aprovat una legislació innovadora que obliga les empreses nord-americanes a detallar anualment la seva cadena de subministrament de minerals i donar garanties de no contribuir al finançament de grups armats.

A la Unió Europea, el Parlament Europeu té previst votar, el desembre de 2015, una iniciativa per regular l’extracció responsable de minerals provinents de zones en conflicte.

A Catalunya es va crear l’any 2009 la plataforma d’Entitats que reclamen la transparència i regulació de l’extracció de minerals per la fabricació de productes d’alta tecnologia. La Xarxa està integrada per Bretxa, Farmacèutics Mundi, Justícia i Pau, Lliga dels Drets dels Pobles, Solidaritat Castelldefels Kasando, Escola de Cultura de Pau i VSF Justícia Alimentària Global.

Connecta’t amb el consum responsable

La campanya ‘Connecta’t amb el consum responsable’, impulsada per l’ACCD, destaca la importància de donar a conèixer les causes del conflicte al país centre-africà, i assenyalar-ne la relació amb un fet tan quotidià com el consum d’aparells electrònics.

 

 

La cooperació catalana i les crisis de llarga durada

El darrer any l’ACCD ha donat suport a projectes d’entitats catalanes que tenien per objectiu proveir de serveis bàsics a les persones afectades pel conflictes de llarga durada i per a conscienciar la societat catalana de l’impacte que aquestes crisis tenen en la vulneració permanent dels drets humans, especialment els drets de les dones.

Amb aquesta convocatòria es manifestava la voluntat de promoure la interrelació de l’acció humanitària amb l’educació per al desenvolupament i la cooperació al desenvolupament. L’objectiu principal és impulsar un treball integral que millori els resultats i, al mateix temps, donar un suport a les ONGD catalanes que treballen en la protecció dels drets humans bàsics, especialment els drets humans de les dones i dels drets col·lectius dels pobles als tres països africans.