Rwanda i la República Democràtica del Congo van signar a Washington aquest 27 de juny un acord de pau, amb la mediació del EUA que facilitaria al Govern i a les empreses estatunidenques l’accés a minerals crucials a la regió.

Un acord com tants d’altres que no dona esperança a la població congolesa que veu com els seus líders es venen la riquesa del país.
La mediació d’EUA ha estat una estratègia per garantir grans beneficis per EUA que el mateix president nord americà Donald Trump no se n’amaga “els Estats Units obtenen molts drets sobre els minerals del Congo” va manifestar després de dir que no coneixia massa de què anava el conflicte a la RDC; de fet, els analistes ja han remarcat que el compromís de Washington podria dependre del seu accés als minerals que s’estan negociant per separat entre els governs estatunidenc i congolès.
A més, resulta fonamental en l’estratègia del Govern estatunidenc per contrarestar la Xina a l’Àfrica.
Les empreses xineses han estat durant molts anys un dels actors clau en el sector miner del Congo. Les refineries xineses de cobalt, que representen la major part del subministrament mundial, depenen en gran mesura del Congo. El paper dels EUA en la resolució del conflicte

Els analistes consideren que l’acord entre la República Democràtica del Congo i Ruanda podria marcar un punt d’inflexió després de dècades d’inestabilitat, però adverteixen que no implicarà necessàriament un cessament de la violència. El conflicte, arrelat en les tensions ètniques i la lluita pel control dels abundants recursos naturals, es remunta als anys noranta, quan el genocidi a Ruanda i la caiguda de Mobutu Sese Seko van provocar una espiral de guerres civils al país veí. Les dues guerres del Congo, entre 1996 i 2003, van implicar nombrosos països africans i han estat descrites sovint com la “Gran Guerra d’Àfrica”. Més recentment, a finals de gener passat, el conflicte es va aguditzar quan el grup rebel M23, amb suport de Kigali, va prendre la ciutat de Goma, capital de Kivu del Nord, i al febrer va ocupar Bukavu, a Kivu del Sud, dues zones estratègiques riques en minerals.

Fonts citades per l’agència de notícies Reuters van assenyalar a principis d’aquest mes que Washington pressionava perquè Ruanda retirés les seves tropes abans de la signatura de l’acord, una condició prèvia que també figurava en un esborrany preparat pels Estats Units i autenticat per diplomàtics. No obstant això, era inevitable que Ruanda s’oposés a aquest termini. Kigali considera els grups armats amb base al Congo una amenaça existencial, en particular les Forces Democràtiques per a l’Alliberament de Ruanda (FDLR).

El Congo espera que Estats Units li brindi el suport de seguretat necessari per combatre els rebels i possiblement aconseguir que es retirin de les ciutats clau de Goma i Bukavu, però els rebels de l’M23 han insinuat que l’acord no serà vinculant per a ells doncs El grup rebel no ha participat directament en l’acord de pau planificat
L’esborrany actual de l’acord ignora els crims de guerra i la justícia per a les víctimes en imposar una aliança entre la víctima i l’agressor, i no pot establir una pau duradora sense justícia i reparació.