Temàtica: Drets humans, explotació de recursos naturals, gènere, pobresa, conflictes armats, consum responsable, comerç just, sostenibilitat i medi ambient

 Durada: 2 hores

 Destinataris/es: Alumnes a partir de 3er de la ESO. Públic adult en general

 Recursos necessaris: Ordinador, altaveus, projector, pantalla, pissarra, aula amb espai per poder disposar les taules per treball en grup, capacitat per a 30 alumnes.

Descripció i metodologia de l’acció:

 A partir del documental “Blood in the mobile” i d’altres audiovisuals elaborats en col·laboració amb Justícia i Pau i Aula Media,  s’aborda la problemàtica de l’explotació dels recursos naturals, la relació amb els conflictes armats i amb les noves tecnologies, concretament amb la telefonia mòbil, la responsabilitat de les empreses, i les nostres pautes de consum. A més del visionat i el debat posterior, els elements claus del taller són les accions concretes de denuncia que els i les participants poden desenvolupar.

L’activitat de dues hores de durada, es divideix en dues parts.

 Primera part (60’)

Objectiu:

Donar a conèixer la situació de la RDC com exemple de molts països del sud que, disposant d’una gran riquesa en recursos naturals tenen a la major part de la població en situació d’extrema pobresa i vulneració dels seus drets, degut a l’explotació que en fan altres .

Desenvolupament – Continguts

1.Introducció 15′

S’expliquen els objectius del taller i en la diapositiva del mòbil obert i/o amb un mòbil en mà es fa la introducció a la primera capsula del documental. Es fan les primeres referències al COLTAN i a la R.D. CONGO.

 

S’explica que el taller esta dividit en dues parts una primera en que s’analitza la vinculació entre pobresa, explotació de recursos naturals i violacions de drets humans, i una segona on es valora la quins efectes te aquesta situació en la nostra vida quotidiana  i les actitud o accions a emprendre un a favor de un canvi positiu. Els i les participants, hauran d’anar recollint, conceptes, idees, preguntes, sobre cadascun dels temes que expliqui la facilitadora  a partir del visionat dels documentals i del material que es subministrin per participar en els espais de debat i finalment fer treball en grup.

2. Visionat de la primera part del documental 25′

 

El protagonista de la història (documental “Blood in the mobile”) es fa una sèrie de preguntes sobre la relació que hi ha entre els aparells que utilitza a la seva vida quotidiana, particularment el mòbil, i la guerra i la violència dels drets humans i particularment de la situació que viuen les dones i els nens en alguns països del món, de manera concreta a la RDCongo i la seva vinculació amb l’explotació dels recursos naturals, específicament el Coltan. Com que no obté respostes decideix buscar-les ell mateix a les mines de la RDCongo.

 

3. Reflexions en plenari 20′

 

Després del visionat del documental, es comenta amb els/les participants, aquelles imatges comentaris, fets, més impactant o interessants del documental, per reflexionar sobre les relaciones entre els eixos temàtics a treballar: pobresa, colonització, explotació de recursos naturals RRNN i conflictes armats. S’analitza de forma específica la situació de vulnerabilitat de les dones i els efectes de les violacions com arma de guerra.

 

Arribar a la conclusió que  son conflictes llunyans, que ens afecten, que estan relacionat amb el nostre comportament, pautes de consum i vida quotidiana i que cal actuar. Això permet introduir i/o prepara la segona sessió. Un cop vista la situació que es viu a la RDCongo i la relació entre la pobresa, el conflicte armat  i la violació dels drets humans que es viu en aquest país i l’explotació dels recursos naturals, i la colonització patida durant anys, ens qüestionem i jo que puc fer?

Segona part (60’)

 Objectiu

 Donar a conèixer quines son les alternatives o possibles propostes de solució, quines son les implicacions d’empreses, governs i consumidors/es  i Implicar als i les participants en el procés de denuncia activa i participativa

 

 

1. Que hi ha al meu mòbil. (15’)

Es distribueixen alguns mòbils per la classe i s’identifica un cop desmuntat el condensador de tàntal. i es lliure als i les participants un dossier amb tota la informació. Mentrestant el facilitador va donant informació sobre la cadena de subministrament, desenvolupant el cicle del Coltan des de les mines a les nostres butxaques i es fa un esquema a la pissarra amb la participació dels  i de les alumnes.

 

2. Transparència: empreses i governs Normativa reguladora ( 15′ )

A partir d’un mòbil desmuntat, amb la informació del documental i amb el dossier, s’analitza  la responsabilitat de les empreses en la traçabilitat i la transparència en la cadena de subministrament i de les normes i lleis  (responsabilitat dels governs) d’àmbit local, nacional i internacional que s’estan implementant per evitar la vulneració sistemàtica dels drets de les persones que viuen en els països on s’extreuen els minerals i els fabriquen els components electrònics.

El debat es centra en la valoració sobre el paper de les empreses, dels governs i de la societat civil per aconseguir en el mercat productes electrònic lliures de conflicte, que garanteixin al consumidor/a que els minerals que s’utilitzen no contribueixin a la violació dels DDHH. Es posa èmfasi en els efectes de la regulació proposada a EEUU i Europa i es reflexiona sobre la responsabilitat individual i col·lectiva en vers la situació analitzada.

 

3. Treball en grups. 20′

Treball en grup (un paper pissarra per cada grup, de 3 a  5 persones per grup) per ordenar la informació i fer un esquema, arbre d’idees, gràfic…. on definir :

 

1. Relacions causa-efecte entre els 4 blocs analitzats al principi:  pobresa, colonització, explotació de recursos naturals RRNN i conflictes armats. Analitzar les relacions a partir de l’exemple de la situació actual a la R. D. Congo.
2. Valorar les accions proposades en la segona part del taller i els actors implicats en la seva aplicació en favor d’un comerç i consum responsable i respectuós amb els Drets Humans i ubicar els actors: consumidor/a empreses governs local i internacional en  relació al gràfic fet en el punt a)

 

4. Us de les xarxes socials, conclusions i cloenda taller (10´)

 

A partir del dossier es presenten les diferents campanyes en marxa i alternatives per un consum més ètic dels productes electrònic i de telefonia mòbil en particular. Es plantegen les possibles accions que SCK i altres ONG’s  proposen i  a les que els i les participants al taller es poden sumar. Es convida als i les participants a fer us dels seus mòbil i de les xarxes, a penjar alguna foto dels treballs realitzats o del taller amb algun comentari referent a la problemàtica analitzada.

 

Productes finals esperats:

• Un gràfic de cada grup.
• Publicacions individuals i col·lectives a les xarxes socials