L’obtenció del coltan a les mines a la RDC, en primer lloc vulnera els drets de les poblacions locals, veient-se en molts casos obligades al treball forçat a les mines, a l’exposició a substàncies tòxiques i a la militarització d’aquestes zones per part de seguretat privada fet que ha arribat a provocar guerres-. En segon lloc, es denuncia amb força que la venda d?aquests minerals a occident és la font principal de finançament de la guerra civil que té lloc a la RDC i que ja ha matat a més de 5 milions de persones i durant la qual, més de 300.000 dones han estat violades.
Els efectes dels conflictes armats que pràcticament es succeeixen a la RDC des de fa més de 20 anys tenen efectes devastadors, no només per la mort i la violència directa sobre la població, sinó també per la desestructuració de les condicions de vida del país i la situació perenne d?inseguretat. Per exemple, la RDC compta amb suficients fonts de terra cultivable i d’aigua per produir aliments més enllà de les seves pròpies necessitats, però, continua tenint una taxa de desnutrició del 69% de la població, i un 48% de les morts infantils degudes a la malnutrició. El 90% de la terra cultivable no ho està en gran part a causa de l?accés i la inseguretat als camps i als mercats.
Aprofitant la cinquena edició del congrés a Barcelona, la Xarxa d’entitats per la República Democràtica del Congo va presentar en roda de premsa l?inici de la campanya No amb el meu mòbil. Tot i així, després del primer crit, la feina continua. Ja en la roda de premsa, Josep Maria Royo investigador de l’Escola de Cultura de la Pau de la UAB i representant de la campanya, va insistir en què els objectius de la xarxa van més enllà de la denúncia puntual.
Qüestió d’estratègia, després del primer crit, la feina continua amb la incidència política
La campanya No amb el meu mòbil està iniciant el diàleg amb institucions polítiques catalanes en busca del replantejament de les pròximes edicions del congrés. Es tracta d’una doble via, per una banda amb l’Ajuntament de Barcelona mitjançant la regidoria de Drets Civils i per altra, amb la Comissió de Cooperació del Parlament de Catalunya.
De manera general, la moció presentada demana diàleg amb la societat civil en l’organització de l’esdeveniment, major transparència, coherència de polítiques i legislació; per a la promoció de la responsabilitat exterior de les empreses extractores, i per acabar amb la complicitat que aquestes obtenen dels governs del Nord. S’exigeix que es doni en el sí del congrés un espai de reflexió per a un ferm plantejament de transició cap a un sistema socioambientalment just, equitatiu i respectuós amb les persones, les cultures i el medi.
L’estratègia té un antecedent clau als EEUU per l’organització Enough Project amb la campanya Raise Hope for Congo que després de l?avaluació exhaustiva de les empreses més importants del sector ha aconseguit que s’aprovés el juliol del 2010 la llei coneguda com a Dodd-Frank Act Conflict Minerals (Section 1502), dedicada a garantir que les empreses nord-americanes no utilitzin minerals procedents de la zona del conflicte.
La Xarxa d’entitats per la RDC ja està en contacte amb l’organització americana i sembla que la col·laboració pren cada vegada més força. Des de la campanya Dret a la Salut a l’Àfrica donem suport a la iniciativa de No amb el meu mòbil d’aprofundir en la denúncia establint diàleg amb les institucions polítiques catalanes on, com a membres de la societat civil, tenim dret no només a criticar, sinó també a replantejar i proposar-ne alternatives.